Ne inundă acvariul predestinării şi
sfinxul îndepărtat al catargelor. În adâncurile strigătului, spumele
roşii ale fosforescenței. (Uriase guri mușcă lemnul din roca tropicelui
reînviat. Prin amuleta viselor, poţiunile lichide ale furtunii.)
Şi chiar şi strălucirea totală a rănii.
(Apoi, dau la o parte dezordinea și
astfel, poate, setea care încă îmi pătrunde în gât: sunt din nou om cu
ochii mei scufundați în apus.)
© André Cruchaga
© Traducerea Ioana HAITCHI, 25.06.2018, Klausenburg
…
ACUARIO PREDESTINADO
Nos inunda el acuario de la
predestinación y su remota esfinge de mástiles. En las bodegas del
grito, las espumas rojas de la fosforescencia. (Enormes bocas muerden la
madera de la roca del trópico resucitada. A través del amuleto de los
sueños, las poluciones líquidas de la tormenta.)
Y hasta el resplandor henchido de la herida.
(Luego sacudo el desorden y así, acaso,
la sed que todavía perviva en la garganta: vuelvo a ser humano con mis
ojos hundidos en el poniente.)
© André Cruchaga
…
AQUARI PREDESTINAT
Ens inunda l’aquari de la predestinació i la seua remota esfinx de pals. Als cellers del crit, les escumes roges de la fosforescència. (Boques enormes mosseguen la fusta de la roca del tròpic ressuscitada. Mitjançant l’amulet dels somnis, les pol·lucions líquides de la tempesta.)
Després, els vagues sostres de la fogata. El mar ofegat i infinit.
I fins i tot el resplendor inflat de la ferida.
(En acabant sacsege el desordre i així, potser, la set que encara pervisca en la gola: torne a ser humà amb els meus ulls enfonsats en el ponent.)
© Pere Bessó
Niciun comentariu:
Trimiteți un comentariu